Carta al Diari de Terrassa de Núria Olivé i Vancells, socia i ex jugadora del Natació Línia 22

Decepció per una història esbiaixada

Terrassa, 4 de juliol de 2012

Benvolguts lectors,
M’agradaria compartir amb vosaltres el sentiment de decepció que vaig experimentar fa uns dies en uns moments en que, justament, hauria d’haver estat tot el contrari. M’explicaré.
Sóc Núria Olivé i Vancells, una barcelonina jugadora de hockey amb una trajectòria esportiva lligada bàsicament a entitats de Terrassa i, especialment, al Línia 22, club al qual em vaig afegir des de la seva fundació. També vaig tenir la sort de formar part de l’equip femení campió dels Jocs Olímpics de Barcelona’92 disputats en aquesta ciutat.
El passat 2 de juny tot el hockey terrassenc va celebrar el centenari del primer partit celebrat a la ciutat. Va ser un acte molt simpàtic i emotiu on vam tenir ocasió de veure nens dels quatre clubs terrassencs amb l’stick a la mà, fet que demostra que aquest esport té el futur assegurat per anys.
Dins del programa d’actes, organitzat per una associació que s’anomena Hockey per Terrassa, va tenir lloc un sopar on també es va aprofitar per rendir homenatge als 70 esportistes olímpics que ha donat aquest esport a la ciutat i al qual vaig ser convidada. La meva decepció va arribar al final de la vetllada, quan es va projectar un vídeo commemoratiu d’aquest centenari –realitzat per l’esmentada associació– on s’ofereix una versió esbiaixada de la història del hockey a la ciutat. En cap moment es fa referència al meu club,el Línia 22, una entitat amb gairebé ja 25 anys d’història.
Com us podeu imaginar, durant aquest quart de segle són molts els jugadors i jugadores que s’han format al Línia 22, alguns d’ells fins i tot han representat seleccions catalanes i espanyoles. Actualment el club presenta una dotzena d’equips repartits en diferents categories i disposa d’una escola de hockey de més d’un centenar de nens i nenes. Un dels nostres guanys que més ens enorgulleix és el fet d’haver obert l’esport del hockey a un sector de la ciutadania terrassenca per a la qual era del tot desconegut.
Així doncs, no entenc com l’associació Hockey per Terrassa, un cop més, no reconeix l’existència del meu club, el Línia 22 i el valor afegit que aquest aporta al hockey terrassenc. Amb aquest escrit vull reivindicar que som quatre i no tres els clubs de hockey a Terrassa, així com la tasca que ha fet el meu club al llarg de la seva història, la que fa actualment i la que, segur, farà. Està bé que commemorem fites passades, però el nostre punt de mira avui hauria de dirigir-se a un futur pel qual hauríem de treballar tots junts.
Núria Olivé i Vancells